Imaginem un nadó d’uns dos mesos que plora, i plora bastant. LLavors arriba un adult, pare, mare, àvia, tiet i diu: aquest nen és molt nerviós, té molta ansietat. No! De debò creieu que un nen tant petit pot tenir ansietat? Potser senzillament plora perquè té gana, son o perquè vol estar amb els pares. Penseu que no sap parlar i la única manera d’expressar-se és mitjançant el plor. Potser en aquell moment està incòmode per alguna cosa i plora.
I el mateix ens trobem amb nens més grans de 2,3,7,8 anys. Sovint escoltem; aquest nen és dolent, és nerviós, és molt bo, etc…Els nens són nens i prou. No cal posar etiquetes. Si estem tot el dia dient-li a un nen que és dolent, al final s’ho creurà i serà dolent. El mateix passa amb un nen que sempre li diem que és bo, pensarà que com que és bo pot fer el que vulgui, perquè com que sempre es porta bé, no el renyaran.
No classifiquem els nens com a bons, dolents, nerviosos, ganduls… Son infants i tenen diferents estats d’ànim. Igual que els adults.
