XEROSTOMÍA

¿QUÈ ÉS LA XEROSTOMÍA?

Quan parlem de xerostomia estem parlant de sequedat bucal, que està causada per una falta de saliva provocada por una alteració del funcionament de les glàndules salivar. 

¿Per a què serveix la saliva?

La saliva es necessària per a la digestió dels aliments, per a parlar, per a netejar  i regular les bactèries de la nostra boca.

¿Què passa si nos falta la saliva?

La falta de saliva pot provocar l'aparició de diferents patologies com les càries, mal alè i malalties de les genives.

                                                     

La xerostomia es manifesta en un de cada cinc adults, que equival al 20% de la població d'entre 18 y 25 anys, i a un 40% en els més grans de 50 anys. Cal destacar que afecta el doble a dones que a homes. Segons les dades estadístiques, la xerostomia cada vegada és més habitual a la nostra societat i altera la salut general i la qualitat de vida.

¿Què provoca la falta de saliva?

La xerostomia està causada per una disminució de l'activitat de les glàndules salivars. La majoria de les vegades es tracta d’una situació reversible, tot i que en alguns casos no ho és degut a una lesió irreparable de les glàndules.

Les causes més habituals de la xerostomia són l’estrès, la depressió, la diabetis, una dentadura incompleta, una dieta desequilibrada amb excés de sucres i manca de fruites i verdures, així com l’excés de tabac i alcohol. També, prendre alguns tipus de medicaments pot provocar sequedat bucal.

Característiques de la sequedat bucal

La falta d’humitat a la boca acostuma a provocar problemes en la digestió dels aliments, tant per a mastegar-los com per a deglutir, i també en el gust dels propis aliments; també la parla s’hi veu afectada, ja que la falta d’humectació no permet pronunciar adequadament. També és típica la sensació de boca pastosa i, fins i tot, de cremor a la boca.

A més, la falta de saliva provoca l’aparició de clivelles i irritacions que, alhora, permeten l’entrada d’agents patògens amb el que poden aparèixer alteracions com inflamació de les mucoses, de les genives (gingivitis), aparició d’úlceres, infecció per fongs… i toto això pot acabar en malalties com faringitis, laringitis, dispèpsia o estrenyiment.

Les càries i la sensibilitat dental també poden ser una conseqüència directa de la falta de saliva.

¿Com es diagnostica?

La manera més coneguda i habitual de diagnosticar la xerostomia és la SIALOMETRIA, es tracta d’una proba que permet analitzar la quantitat de saliva. També existeixen altres probes com una biòpsia, d’ultrasò, la ressonància magnètica i la tomografia.

¿Quin és el tractament odontològic?

Disposem de diferents substàncies anomenades sialogogues que promouen la secreció de saliva.

A més, hi ha substàncies humectants que poden substituir la saliva i s’afegeixen a fórmules d’higiene bucal diària i permeten alleujar els símptomes de la boca seca. Aquestes substàncies són la Betaína, el Xylitol, l’Alantoína, l’Aloe vera i el Fluorur sòdic.

El XYLITOL presenta efectes beneficiosos a nivell oral perquè té la capacitat de controlar el creixement de les bactèries alhora que té característiques humectants, i que potencia l’efecte anticàries i remineralitzant del fluorur de sodi.

 La BETAÍNA, l’ALANTOÍNA i l’ALOE VERA calmen la irritació i regeneren i cicatritzen els teixits, a més de prevenir les fisures de la llengua, els llavis i el paladar, amb el que els símptomes milloren molt.

L’ÀCID MÀLIC també estimula la secreció de saliva i no té cap efecte erosiu sobre l’ esmalt, per això hi ha formulacions que  l’incorporen.

La higiene oral és fonamental amb la boca seca, cal reforçar les tècniques d’higiene bucal:

RASPALL DENTAL SUAU + PASTA DENTAL XEROSTOMIA + COLUTORI XEROSTOMIA + GEL HUMECTANT XEROSTOMIA

A més, es recomana realitzar revisions periòdiques a l’odontòleg.

MEDICAMENTS QUE PODEN CAUSAR XEROSTOMIA

  • Anticolinèrgics, són medicaments que bloquegen els receptors d'acetilcolina, s'usen por la seva acció sobre el sistema nerviós perifèric. Els més coneguts són: atropina, belladona, benzotropina, oxibutinina, escopolamina, trihexifenidilo. 
  • Antidepressius y antipsicòtics: són medicaments que actuen sobre el sistema nerviós central regulant els nivells de serotonina i dopamina. Tenen diferents mecanismes d’acció i els més habituals són:
  • Inhibidors selectius de la recaptació de serotonina: citalopram, fluoxetina, paroxetina… 
  • Antidepressius tricíclics: amitriptilina. 
  • Antidepressius heterocíclics: imipramina, haloperidol, mirtazapina. 
  • Otros: bupropión, olanzapina. 
  • Diurètics: són medicaments amb acció sobre l’eliminació de líquids i sals del nostre organisme. Existeixen 3 grans grups i els més importants són clorotiazida, furosemida, hidroclorotiazida. 
  • Antihipertensius: són medicaments que actuen a nivell cardiovascular per a controlar la pressió arterial. Existeixen varis grups però els més utilitzats són:
  • Inhibidors del sistema Renina-Angiotensina: captopril, enalapril, lisinopril.
  • ARA II: losartan, valsartan, irbesartan.
  • Antagonistes del calci: amlodipino, lercanidipino
  • Ansiolítics i sedants: són els anomenats “sedants” que s’usen tant per a tranquilitzar com per a induir la son. Els més coneguts són: alprozolam, diazepam, flurazepam, triazolam. 
  • Relaxants musculars: són els medicaments usats per a tractar el dolor i les contractures musculars. Els més habituals són: ciclobenzaprina, tizanidina. 
  • Analgèsics: Aquest és un gran grup i trobem gran varietat d’actius. Analgèsics amb acció sobre el sistema nerviós Central. Són derivats opiacis i requereixen d’un especial control mèdic. Els més habituals són: codeïna, metadona, tramadol. 
  • AINE, són els coneguts antiinflamatoris d’ús habtiual entre tots nosaltres: ibuprofè, naproxè, aceclofenac, diclofenac. 
  • Antihistamínics: són medicaments usats habitualment per al tractament de les al·lèrgies i les picors: cetirizina, bromferinamina, clorferinamina, loratadina. 
  • Anti-acne, són tractaments de prescripció mèdica que entre altres efectes secundaris presenta la sequedat bucal: isotretinoina. 
  • Anticonvulsionants: carbamazepina. 
  • Antiparkinsonians: carbidopa-levodopa. 
  • Broncodilatadors: ipratropio.